Avui m’he despertat amb ganes de fer un crit per a despertar consciència i valor per actuar! Avui vull parlar de veritats incòmodes d’escoltar però molt reals.
Sovint ens queixem de què malament està el món! Però queixar-se molts cops no serveix de res sinó es transforma en força per actuar. Potser seria més interessant preguntar-nos què puc fer jo per a canviar el món o què hi puc aportar per a que el món sigui millor?
Tots sabem que el nostre model de consum és insostenible. Consumim com si la terra fos infinita, tot i sabem que no ho és. Aquest consumisme sense fre, indicatiu del malestar de la humanitat i del materialisme imperant en aquests temps, està portant a la Terra al col·lapse. I com deia el Principito “La Terra no és un planeta qualsevol”. És responsabilitat nostra, els humans, de cuidar-la i estimar-la.
No hi ha res que sigui barato! Els productes barats tenen un preu ocult i fosc! La roba que comprem penseu que si és barata, parlant clar, és que algú ho ha pagat car! O bé amb patiment humà o bé amb destrucció ambiental. I el pitjor de tot és que ho sabem…però continuem comprant roba barata sords a la nostra consciència. Com deia Machado: “Es de necio confundir valor con precio”.
Darrera de cada peça de roba hi ha una història que s’ha de poder explicar!. Les teles que compro miro molt d’on venen i busco el màxim de qualitat, ecologia i traçabilitat transparent en tots els processos. La història de les meves peces de roba tenen un començament i un final feliç que m’enorgulleix poder explicar.
Somio amb una roba atemporal que vagi amb l’estil de les persones i no amb les tendències. Que la roba del nostra armari estigui d’acord amb la nostra identitat, que l’estimem i la cuidem tot el possible per allargar la seva vida el màxim possible.
Com a consumidors decidim amb les nostres compres a qui beneficiem, és així de fàcil!
Estic satisfeta del treball que faig, perquè el treball m’aporta i jo sento que aporto a la societat, no només peces de roba, sinó també valors positius i consciència.
I no fem com deia Edmund Burke “Que pena que pensando que puedes hacer poco no hagas nada”.
Fem el que dia Mathama Gandhi “ Sigues tu el canvi”.
almamater.cat
